S'ha actualitzat la pestanya de RIO 2013.

SUPERMICROVIDEO




video

Perdoneu la lamentable qualitat!

Christmas CHALLENGE

Ja és aquí, ja ha arribat... NADAL! I què penses fer? Puc llegir-te el pensament... (M'aixecaré tard, descansaré molt, i veuré moltes pelis...) NO!!! Fem fora la ociositat!

Et proposem un repte, l'hem anomenat:

CHRISTMAS CHALLENGE

És molt senzill, es tracta d'omplir aquesta llista amb 60 coses que vols fer aquest Nadal, són totes aquelles coses que vols fer durant el curs i mai no trobes el moment...


Necessites alguna idea perquè se t'ha aturat el cervell? Tranquil!

- Escriure postals de nadal 
- Anar caminant a algun lloc per rememorar BCN MAD walking
- Trucar un amic 
- Veure quant gelat pots menjar en deu minuts cronometrats (només per valents)
- Anar a visitar a l'avi o l'àvia
- Organitzar carreres de hàmsters
- Pujar al Tibidabo corrents i baixar d'esquenes
- Endreçar-te l'habitació (sí, ja no hi ha excusa)
- Anar a la platja i ficar-te a l'aigua gelada per comprovar què passa
- Llegir un llibre
- Fer-te una samarreta on posi: "paga él" i una fletxa a sota
- Fer un pastís (si no sabeu com, pregunteu-li a l'Alicia)
- Tallar-te el cabell 
- Organitzar un flashmob a plaça catalunya amb tres-centes persones
- Aixecar-te cada dia aviat 
- Anar a Rambla Catalunya amb una pancarta que digui "LIBERTAD PAJARITOS RAMBLAS"
- Fer esport...

Com veus només és qüestió de tenir IMAGINACIÓ i de voler aprofitar molt el temps... COMENÇA EL REPTE!!!

Conspiración de adviento

¿Todas las navidades son iguales? ¿Siempre regalos, regalos y más regalos sin sentido? ¡CONSPIRA! ¡REdescubre la Navidad!




 Parte II para los que os habeis quedado con ganas de más:

 

Crònica d'un viatge


Article aparegut a la revista "Nuestro Tiempo"
Publicació oficial de la UNAV (Universidad de Navarra)
Autora: Sandra Ambrogio
(Clicant damunt les imatges es llegeix bé el text, val la pena!)





Sopar Madrid (I)

Bona nit,
 
El Mn. porta desde l'estiu demanant testimonis de gent que va assistir a les JMJ i no fa pas gaire em va demanar si jo en podia escriure un per llegir-lo en aquesta gran ocasió, el sopar commemoratiu de l'innolvidable peregrinatge a Madrid.
 
La veritat és que ho tinc molt difícil perquè l'ultim testimoni que varem rebre en el butlletí informatiu va ser el de la Marlene, i va ser increïble. De fet, un de casa va comentar: - Aquesta deuria ser escriptora!
Quina sort haver disfrutat de la companyia de la Marlene durant tants anys i haver aprés tantes coses d'ella. Quina alegria que hagi trobat la seva vocació en la contemplació de Jesús en l'Eucaristia! Segur que ara està més a prop de tots nosaltres per molt que no la veiem físicament!
Doncs, com deia, que tinc el llistó molt alt!
El meu és el testimoni d'una jove laica que va assistir a les JMJ on vaig omplir-me de la gràcia de l'Eperit i on vaig veure la necessitat d'estimar amb el cor de Crist tots els nostres coetanis.
 
Madrid no van ser les meves primeres jornades, de fet, ja havia assistit a Polonia l'any 2006 i a Sydney al 2008. Cada una és única, irrepetible i en cada jornada he pogut renovar la meva fe, enfortir-la, fer-la més ferma en Crist. De Polonia recordo la mirada penetrant del Sant Pare Benet XVI, era tan diferent de la del seu predecessor, Joan Pau II (qui amb prou feines mantenia els ulls oberts) però alhora era tan semblant. Eren ulls diferents, mirades diferents, però totes dues transmitien Déu.


De Sydney, el més impactant va ser l'adoració a Jesús en la Custodia. Regnava el silenci i tothom estava de genolls sense aixecar el cap. Es podria dir que vam quedar tots muts davant la presència de Nostre Senyor. Mai no oblidaré aquells moments! Erem la famiília de Crist, l'Església sencera adorava al Salvador i allà davant, el primer de tots, estava el St Pare, mirant la Sagrada Hostia sense gairebé parpellejar. Quins records!
 
Madrid ja va ser una altre cantar!
Si sóc sincera, haig de confessar que quan el Mn. va proposar d'anar caminant a Madrid m'hi vaig oposar rotundament. Era el meu estiu! Les meves vacances, temps de descans i de familia! No podia concebir estar un mes caminant quan podiem plantar-nos a Madrid en hora i mitja! I gastant menys!
No ho entenia, quina dèria li havia agafat al Mn?
Però a mesura que passaven els mesos, el que havia començat com una broma anava prenent forma, les campanyes es posaven en marxa i el projecte de Rimkieta tirava endavant. Llavors ja no hi havia marxa enrere, però jo encara tenia els meus dubtes. Varen passar mesos fins que vaig prendre'm en serio el peregrinatge, fins que vaig decidir renunciar al meu preciat mes d'Agost.
I no me n'arrepentiré mai!
Els primers dies de peregrinatge, tot i estar emocionada, també tenia por, por de no arribar, por de no aguantar, por de no soportar el cansament tan físic com moral. Però si tu poses la llavor, Déu fa la resta. No només vaig caminar tots els dies, sinó que no em va sortir cap ampolla, NI UNA! Va ser un regal perquè feia 6 mesos escassos que m'havien operat del genoll, i no n'estava segura d'arribar per propi peu.


 
Recordo amb molta nitidesa la nit a Cuatro Vientos, quan el Papa va decidir aguantar sota les inclemències del temps i acompanyar-nos durant la vetllada. Recordo a tots els joves cantant, ballant i vitorejant al dolç Crist a la terra. Em va arribar al cor l'amor del Sant Pare vers els seus fills i com en moments com aquells tenia l'humor de bromejar amb nosaltres. - No querias agua?- va dir.
Dono gràcies per tenir un exemple de vida com el Papa Benet XVI, que a l'edat de 80 i tants té l'esma, la fortalesa, i l'alegria d'un jove, té un cor enamorat. No volia que s'acabés aquella vetlla.


El que no sabia és el millor encara estava per arribar. El diumenge, uns quants varem tenir la osadia de sortir de nostra zona i avançar posicions. No només varem veure passar el Sant Pare davant nostre sinó que vam seguir la Missa directament, sense la necessitat de pantalles perquè estàvem darrere dels mossens que concelebraven. Va ser un regal del cel. L'homilia em va impressionar; com podia el Sant Pare coneixer i entendre a la perfecció el cor d'un jove?, les seves preocupacions, la seva situació en el món? Estava clar que l'Esperit Sant li insuflava paraules de veritat i de vida i ho crec fermament. La comunió s'apropava i no hi havia prou formes per tothom. Va ser en aquell moment quan em vaig adonar de la vertadera i real presència de Jesús en l'Eucaristia. Estava disposada a fer el que fos per combregar-lo. I la Verge ens va tornar a agafar de la mà i ens va conduir fins un mossen que distribuia el Cos de Crist. Quina felicitat! Jesús estava en el meu cor! El que va donar la Vida per mi estava ara dins meu!
Quan tornàvem cap al campament base no deixava de donar gràcies per aquelles carícies que Déu m'havia concedit!
 
No et quedes indiferent davant una experiència com aquesta però sí que amb el temps tot el que has viscut es pot anar difuminant, es pot anar perdent. Si no revivim aquests moments, si no fem memòria de com ens van ajudar i del que van significar, podem llençar totes les gràcies que Déu ens va donar. Necessitem renovar aquests records per no recaure en la mediocritat.
 
Per això Mn. li dono les gràcies per haver-me confiat la tasca d'escriure aquest testimoni perquè m'ha fet tornar a Cuatro Vientos i reviure aquesta inmerescuda experiència.


Gràcies Mn. per la seva tossudesa, per la seva insistència, per la seva pregària, per la seva bogeria. Perquè sense vostè no estariem avui reunits. Gràcies perquè sense vostè no hauria pogut gaudir del millor estiu de la meva vida.

Maria Gol

Novena



Bona nit!

Ahir va començar la novena a la Immaculada, cadascú de nosaltres ens proposem fer-li un detall a la Mare de Déu... que també és la nostra Mare. Us deixem aquests textos de sant Josepmaria per llegir-los aquests dies si us serveixen (n'hi ha un per cada dia).

Novena a la Inmaculada