DÍA 20 STA. MARÍA DE HUERTA -> MEDINACELI 32 KM

Estimades famílies,

teniu sort que no se’ns hagin congelat els dits de les mans amb el fred d’aquest matí i que us puguem escriure la ja tradicional crònica diària. Seguint el costum, ens hem llevat a les 3 per començar la caminada de 30 km des de Santa María de la Huerta fins a Medinaceli. Mentrestant, els més espavilats de la colla, Maria Ferrer, Sergi Coll i Javi Morell han decidit no desenganxar-se dels llençols i del llit dels que poques vegades gaudim fins les 8.

Avui, dia de Sant Llorenç, el dia més estelat de tot l’any, hem pogut contemplar el cel net de núvols, mentre que els més trapelles han aprofitat la foscor per espantar els pobres caminants desprevinguts. La seva reacció més immediata ha estat cridar i sortir corrent. I no us ho perdeu, tots glaçats com si fos hivern dúiem la caputxa que ens tapava fins l’últim cabell, i els més intel·ligents, pantalons llargs.

L’hora d’esmorzar ha estat desesperant. Semblàvem uns afamats quan hem vist les Napolitanes de xocolata que ens deien: “¡Cómeme, cómeme!”

En arribar, acalorats com estàvem, hem anat a la piscina, just al davant del pavelló on dormim. Ens hem relaxat i hem aprofitat per fer partides de cartes i alguns nois han jugat a futbol. El mossèn, molt amablement, ens ha convidat a un refresc a la piscina.

Com si no n’haguessin tingut prou amb l’etapa d’avui, set excursionistes del grup (Blanca Brotau, Maite Amaro, Anna Glòria, Cristina Moga, Anna Oriol, Elena i Lisi Trius) han pujat al casc antic de Medinaceli, que diuen que era espectacular.

Ja arribada la tarda, hem anat a la meditació, on fèiem veure que reflexionàvem amb el cap abaixat, però en realitat ens ha servit per la recomanada migdiada de 30 minuts. Alguns que estaven atents han dit que el mossén Carlos ha dit repetidament que havíem de servir com caragols, sí sí, aquells animals que deixen bava... si no ho enteneu, pregunteu al Felio! Tot seguit, hem tingut la Missa, tots ben desperts.

Famílies, no us preocupeu perquè aquí ens cuiden molt bé i no passem ni un xic de gana, ja que insisteixen molt a que ens ho acabem tot.

PD: Moltes felicitats, Tomàs Oriol, que avui fas 8 anys. Et desitgem que acabis de passar un bon dia.