Benvolguts pares,
Som ja a Sta. Maria de Huerta, a 172 km de Madrid, demà comença l’últim tram. Les etapes des de Saragossa han estat suaus, tant en la durada com en les temperatures. Han estat tres dies que ens han servit per descansar als qui venien de Barcelona i agafà el to pels qui es van incorporar a Saragossa.
Gràcies a Déu, el temps ha estat molt bo. Vora a les 10 del matí ja havíem completat les etapes. Això ha facilitat el descans per dormir una mitja de 9 hores diàries.
El servei de Càtering d’Alessa es exquisit, no hi hagut cap ensurt. Els nois mengen de tot i en abundància.
Pel que fa a les lesions només hem tingut el contratemps de l’Ivette Rodríguez i el Francesc Amaro (els seus pares ja estan al corrent). Aquets dies descansen i van en les furgonetes tal com ens han recomanat els metges. La resta de peregrins prossegueixen la ruta amb naturalitat, agulletes, petites ampolles i el esgotament propi de la ruta. En el cas que haguem d’acudir algun centre mèdic no dubteu que us ho notificaríem d’immediat.
L’ambient de pregaria i de convivència és molt bo. Es respira molta alegria com haureu comprovat per les cròniques. Elles són només un tast del que estem vivint. La impressió que causen al pas pels pobles, és impressionant. Les autoritats civils són exquisites i ens faciliten molt la nostra estança. Els retors de les parròquies per on passem s’ha senten joiosos de veure’ns. Generalment ens presideixen la santa Missa i en obren les portes de casa seva.
Pel que fa a les trucades, us demanaria que no truqueu si no és imprescindible. Al ser un nombre tant elevat de peregrins, el telèfon dels responsables no pare de sonar a totes hores. Mireu en la mesura que pugueu de contenir-vos. Els vostres fills estan molt be i si hi hagués algun incident destacable us trucaríem immediatament. Tenim previst que entre divendres, dissabte i diumenge tots els vostres fills us truquin. Hi ha famílies que truquen cada dos dies i això destorba la dinàmica de funcionament.
Un cop més, moltes gràcies per tot, sobre tot la jornada de famílies que varem viure a Saragossa.
Atentament:
Mn. Ferran Lorda
Quina crònica!!!, són molt més divertides les que fan els joves. Ara, segur que Mn Ferran te raó, ja que no es queixa quasibé mai...Bé, ara en l'últim tram us encomanem encara més ja que a mesura que s'acosten els dies de les jornades tothom està més al cas de fer-ho.
ResponderEliminarQuan pugui ja trucaré per saber com us va....no!!!!!!!!!!!, que ens han recomanat que no ho fem. Doncs ens esperarem a la tornada de Madrid que segur que hi ha moltes més coses per explicar ja que a les cròniques el temps i l'espai es limitat.
Una salutació a tots