DÍA 18 ATECA -> LA ALHAMA DE ARAGÓN 13 KM

Hola món exterior!

Avui, 8 d’agost, aniversari de l’Ignasi Gol i la Miriam Potau, hem fet una de les etapes més curtes… i més marxoses, gràcies a la col•laboració dels altaveus i l’ iPod de la Mauge! Realment, la música fa miracles! Perquè us en feu una idea, quan la Mauge, que portava els altaveus, ha corregut per situar-se davant de tots, ens hem posat a córrer com uns desesperats darrere seu. Ha sigut divertidíssim, tots cantant, ballant, saltant… encara que amb tanta gresca, més d’un s’ha menjat alguna senyal de trànsit, com és el cas de l’Ignacio Maruenda.

La María San Martín, per altra banda, ha intentat que el ritme de la peregrinació disminuís d’una manera molt original: Mentre caminava, una dona fent footing li ha passat pel costat i ella, exhausta, li ha demanat que quan arribés al costat de l’Albert Gol (el primer) li digués que no anés tan ràpid. La dona, com li ha comunicat a la María quan tornava, li ha fet cas, però tot i així l’Albert ha seguit amb el seu ritme.

Al arribar al poble d’Alhama de Aragón, Mossen Ferran ens ha presentat a Don Ramón, el mossen del poble, el qual s’ha alegrat molt al descobrir que hi ha infiltrada una mexicana entre nosaltres, la Raquel.

De camí a la piscina, la megafonia de l’ajuntament ens ha regalat una cançó que ens ha donat molts ànims, LA PUERTA DE ALCALÀ! Miralà, miralà... Ens haurieu d’haver vist cantant-la!!! Una vegada a la piscina hem pogut passar-hi molt de temps i dutxar-nos, per fi, amb calma, l’Ignacio Canals ens ha demostrat que les seves ampolles al peu no li afecten quan es tracta d’ajudar a un amic: El Francesc Amaro caminava amb les seves crosses quan les forces li han començat a fallar, l’Ignacio, tot cavallerós, l’ha agafat a coll com si d’una princesa es tractés. Aquest noi sí que es casarà, com diria el Mossen.

Després d’arribar a la piscina i observar com un monitor “d’aquagym” amb molt poques llums dirigia a un grup de yayes, algú se li ha escapat: “Això sembla el número de les foques del zoo”. I tot seguit el nois als qui encara els hi quedaven algunes forces han jugat un partidet de futbol.

Temps lliure. Temps de descans. Temps de desesperació d’algunes noies que intenten ensenyar a tocar la guitarra a alguns principiants.      

Però si m’hagués de quedar amb un moment del dia, seria l’homilia de la missa, sens dubte.

L’ha portat a terme Don Ramón, “el padresito” com alguns l’han començat a anomenar. El tema no me’n recordo quin era, però la paraula “amor” ha estat molt present. Tant, que l’Alex Moga i l’Ignasi Gol, sempre tan atents, s’han dedicat a comptar les vegades que la deia. N’han arribat a comptar unes 41! I es que Don Ramón tenia molt que explicar-nos, perquè l’homilia ha durat casi una hora…

A l’hora de sopar la protagonista ha estat la María San Martín, hauríeu d’haver vist la seva cara al observar que el primer plat eren pèsols, no els volia ni provar, però després d’una dura batalla amb en Pep  Roca s’ha aconseguit que en menges força, ja que com diria un famós pare de la parròquia: “En esta casa y en la casa de Dios se come de todo”.

Ja veieu com ho passem de bé! Encara queden 10 dies i demà tenim una etapa dura… però realment tot això està valent molt la pena!

Eli Ginebra Tibau