S'ha actualitzat la pestanya de RIO 2013.

DÍA 26 CAMARMA DE ESTERUELAS -> BARAJAS 27

Benvolguts pares, mares, PSP (peregrins sense pares) i PSF (pares sense fills):

Avui, a les 4:50, els nostres peregrins enfilaven la ruta cap a Barajas, vila coneguda pel seu aeroport. Però abans d’aquest moment, hi ha hagut algunes peripècies nocturnes.
Aproximadament a mitjanit, l’alarma de l’escola on dormíem, ha desvetllat les noies i els nois que no tenien el son massa profund. Ràpidament, ha aparegut una voluntària de les JMJ, tot dient que treballava a l’escola i ho arreglaria en un moment (si fa o no fa, uns 15 minuts...). En canvi, un grup no poc nombrós dels nostres s’ha mantingut profundament adormit gràcies a la seva excel·lent oïda, que selecciona en quins moments és important sentir-hi i en quins no.

Unes hores després, a les 4 de la matinada, la Mauge Roig ens ha delectat, com sempre, amb la seva meravellosa música que el Víctor Morer ha qualificat d’excepcionalment bona. Un servidor ha pogut veure com l’Ibai, el nostre estimat cuiner, ha començat a ballar tan bon punt ha sentit “Dansa Kuduro”, i com la Raquel Ginebra ballava millor asseguda que dempeus, ja que la gravetat l’ha feta caure de cul a terra en intentar aixecar-se tot ballant.

Tornant a la caminada, avui la “Guardia Civil” ens ha escortat durant els trams de carretera, una gesta que no podia ser menys que agraïda per tots nosaltres amb nombrosos aplaudiments i les famoses “olas”. La nostra parada d’avui ha estat en un mirador de Miramadrid, plagat de formigues immenses, des d’on vèiem l’aeroport de Barajas als nostres peus i la ciutat de Madrid al darrere. Sobretot els nois, s’han dedicat a contemplar els ocells de ferro que aterraven i s’enlairaven des de l’aeroport. L’Albert Lladó i el Lucas Vilarubias haurien esperat que sortís el que ells anomenaven “avión súper grande”, que segons diuen s’ha enlairat després que nosaltres marxéssim i al qual no hem pogut veure. 

La nostra represa de la ruta ha estat en companyia de la música que el mossèn ens ha permès de dur, i amb la qual hem passat per un túnel d’uns 2 o 3 kilòmetres i que ens ha obert les portes a la ciutat de Barajas. Pensàvem que ja havíem arribat quan, de sobte, hem descobert que els avatars de la divina providència havien volgut que santifiquéssim més les nostres cames i havien mogut l’Hotel Auditorium a 8 kilòmetres d’on crèiem que era...

8 kilòmetres i una mica de suor més tard, hem arribat a lloc entre crits, riures i plors d’alegria per part tant de pares com de fills, en un encontre d’allò més emotiu i vivificant. Els nostres peregrins han entrat recelosos d’entrar a l’hotel i de fer servir, entre moltes altres coses, la banyera amb aigua calenta, l’ascensor, la piscina, el llit!, i fins i tot les butaques. El recel, però, aviat s’ha fos, bé per la calor, bé pel retrobament amb les antigues comoditats perdudes en aquest preciós però llarg peregrinatge, de manera que cinc minuts més tard les televisions treien fum, gairebé tant com el de l’aigua calenta de les banyeres o com els jocs de cartes i els billars.


De mica en mica, en comptagotes, han anat arribant els pares restants d’alguns dels nostres. Hem tingut un dinar familiar, una més que Santa Missa i un sopar familiar els uns mentre que els PSP quedaven sota l’atent esguard de l’Ivai i els menjars d’Alessa.

Una jornada rodona, en la qual no ha faltat de res, ni tan sols un Barça-Madrid en el partit en què es decidirà el vencedor de la Supercopa d’Espanya.
Josep Molins i Josep Mª Gras

2 comentarios:

  1. soy una madre de psp....siento no haber disfrutado del momento de la llegada a Barajas, debe de haber sido muy emocionante. Campeones, lo habeis conseguido

    ResponderEliminar
  2. molt bé per la parella d'enginyers!
    us he estat seguint des de fa dies a través del blog i altres informacions fragmentàries que m'han anat arribant. quina enveja! ja em contareu amb calma i detall quan torneu cap a la pàtria. molts records a tots els fargaires.
    pepsm

    ResponderEliminar

Gràcies pels teus comentaris!