DÍA 5 - CERVERA -> PALAU D'ANGLESOLA 37km

Estimats pares:

Bona nit... Perdó, es que avui ens em llevat a les 4:00, com la resta de dies, i seguia sent de nit, cal dir que la música amb la que ens ha deleïtat la Mauge (Danza Kuduro) ha aconseguit que molts nois s’aixequessin ballant.

Per variar, el camí de Sant Jaume ens ha ajudat a conèixer detalladament la ciutat de Cervera (ciutat on fora fundada la Generalitat de Catalunya l’any mil nou-cents vuitanta-i-algo). La visita turística a durat una mica massa, i poc després ha començat a sortir el Sol (un amic que ens ha acompanyat al llarg de tota l’etapa). Una vegada finalitzada la habitual estona de silenci i pregària, un grup del darrere s’ha adonat que la Teresa Barroso portava una bona estona caminant amb els ulls tancats. ESTAVA CAMINANT DORMIDA!!! Aleshores, ha estat quan el Pep Roca, un servidor, s’ha acostat sigil·losament i ha aplaudit amb totes les seves forces al costat de l’orella de la Tere. La pobra s’ha despertat d’un salt i per poc que  no cau pel barranc.

Tot seguit, hem descobert que el Jordi Armengou és un amant de la natura, un amic dels animals, el nostre Sant Francesc d’Asís. En primer lloc s’ha fet íntim amic d’un gos ferit i més tard hem pogut observar com uns cent porcs ens saludaven efusivament.

La primera parada de l’etapa ha estat a Vilagrassa i per fer honor al seu nom ens hem fomut un esmorzar “CHACHIPIRULIJUANPELOTILLA”. Després de l’hora de rigor, ens em tornat a posar en marxa, i ha estat llavors quan han passat les millors peripècies.

Primer de tot, per que ho recordem tota la vida explicar que un grup de 20 peregrins han estat jugant al joc de “un limón medio limón” durant DUES HORES!!! També, recordar l’aventura que han viscut “el trrio Oriol”, en un moment donat, el Coque, el Pepe i el Guille s’han trobat en un encreuament i han començat a pensar, cosa estranya en ells, si devien girar o seguir recte. Ha estat llavors quan el Coque s’ha disposat a investigar fins que s’ha adonat que en la llunyania hi havia un gos l’observava. Aleshores ha donat mitja  volta i al veure que el gos el perseguia a començat a córrer cridant PEPE, GUILLE!!!

Destacar l’esforç d’un altre trio “el trio pata coja”, la Tere Barroso, la Núria Bofarull i la Maria Oriol. Es diuen així perquè les tres s’han lesionat de la mateixa cama i caminen al mateix ritme. Per cert, es important felicitar a la Nuria Bofarull i a la Sandra Ambrogio perquè per primera vegada no han arribat les últimes.

Una vegada hem entrat al poble on dormiríem, l’Eugenio Garcia molt pensatiu ha preguntat: “¿Estas flechas amarillas que nos indican el camino las ha pintado el cura?” (sense comentaris).

Més tard, hem arribat al poliesportiu on ens hem instal·lat i ens em disposat a dinar. Llavors s’ha produït una de les apostes més importants del peregrinatge, l’Ana Tudela s’ha jugat amb Mossèn Carlos que aconseguiria no riure durant un minut sencer. Evidentment, ha guanyat el Mossèn quan li ha tirat un got d’aigua al Felio, l’Ana no s’ha pogut contenir.

Ja per acabar, el moment més emotiu del dia, ha estat quan a l’hora de missa la Paz  ha estat ovacionada per la gent de Palau d’Anglesola quan ha acabat de tocar el violí.

Fins demà!


Pep Rocaa

PD: Els pares que tinguin una filla que es digui Ana o Anna, no patiu perquè ho hem celebrat com cal.

PD2: Lourdes Fradera, el teu fill Victor li ha agradat tant el salmó que ha repetit cinc vegades!!!